Verge bruna d'aquest cim
tavellat de grills de roca:
de temps enllà que us estim,
que així als eivissencs pertoca.
¿Qui s'oblida de sa mare,
ni dels indrets casolans?
Fe i llengua ens diuen encara
que som néts de catalans.
Vós els dàreu bona via,
i els nostres conqueridors
feren de Santa Maria
amor dels nostres amors.
[...]
Isidor Macabich, 1956.