Desnúdese la vida
y muéstrese salvaje.
Que lama sus heridas,
sus otoños, su pelaje.
Desnúdese de inviernos,
de penas y melancolías,
pues pronto vendrán días
en que mueran campos yermos.
Desnúdate, infortunio,
y cumple con tu trato.
Desnúdese la vida. Txus di Fellatio, El Cementerio de los Versos Perdidos
AH! Divina imatge, esperit de la natura... hui hem vist aquesta icona vibrant fer-se carn, oi que si?
ResponderEliminarUhm... no sé per què pot ser que diguis això. Francamanet, ni idea.
ResponderEliminarDe tota manera, m'alegr de que t'agradi...
Diuen i conten que pes boscos s'amaguen criatures molt extranyes i màgiques. Jo pens que no fa falta anar tan lluny.
Un bes, com sempre.