viernes, 27 de febrero de 2009

El que quiera entender...


Sabeu què us dic? Que ole es meu collons.

Perquè sí, perquè em dóna la gana.

Perque no m'agrada enmalaltir a sa gent amb paraules enverinades, perque haurán de buscar molt bé algún motiu que sostengui, d'alguna manera, ses seues crítiques. I que els hi aprofiti.

Perque avui m'he tornat a posar sa meua vella i estripada cuirassa, negra. Perquè m'he vestit de derrotes i he mirat sa vida as ulls, i m'agrada.

Perque davora jo tenc persones grandíssimes, que em fan créixer, que van posant puntets de creu as meu vestit, que van cosint ferides i me les desinfecten amb una cervesa ben fresca.

Perque és sa meua gran obra, i en sortiré triomfant.

Perque jo no tenc mentides.

Perque escolt lu que em surt des nassos, perquè vaig on vull amb es cap ben alt.

Perque tenc poca vergoña. I sa poca que em queda, no em priva de fer lu que desitg.

Perque faig d'un instant poesia, perque visc d'una melodia.

Perque duc calcetins a rayes. (Ja ho sé, calcetins és horrorós, però eivissenc, res de mitjons!)

Perquè sí. Per avui. Per jo.


I perque som així de descarada.
.

.


"La única bandera que me pone de pie son las bragas de una mujer. El único himno que me hace estremecer son dos birras y esperar a amanecer. ¡Y esperar a amanecer! Déjeme escupirle, pero con educación. Todo lo que ha visto, ésa es mi religión. Lo que el viento de dejó fueron tipos como tú. Ni con todo tu poder nos podrás quitar la noche. Ni son todo tu dinero nos podrás robar la calle. Ni con toda tu ambición nos podrás dejar sin sueños. Tienes el himno nacional... Nosotros el Rock'n'Roll!"

...




"Te succionaré el cerebro por la oreja con un aspirador, te arrancaré tu sucia lengua por decir que odias el Rock'n'Roll. Te sacaré tus lindos ojos y los bañaré en tu pus y alcohol. Una inyección de lejía, nena, es la solución. Cariño, se ha terminado que rompas mi guitarra esta vez. Que escondas todos mis discos, te voy a esnucar contra el bidé."

...



"Quieto parao, no te arrimes, ya son demasiados abriles, para tu amanecer desbocao, mejor que me olvides"




...




Y si me pudro, te envenenará mi olor.






...




miércoles, 25 de febrero de 2009

Encontré... mi reflejo en sus ojos.

Estaba acostada lánguidamente en mi cama cuando escuché el murmullo silencioso de unos pasos que avanzaban solitarios por la calle.

Me levanté despacio y me acerqué a la ventana que había permanecido abierta toda la tarde, abréndole la puerta al anochecer. Ahora eran cerca de las once y media. Miré por la ventana y entonces le ví. Andaba despacio, con una bolsa al hombro. Su sombra le seguía atenta, esperando reaccionar al másleve ruido.

Se paró debajo de una farola.

Entonces bajé, abrí el portal y me acerqué a él. Le abracé.

Sólo después le mirñe a los ojos. Me perdí en el vasto océano de su mirada y vi un alma rota.


Tal vez por eso le deseé.


"Y juntos aprendimos a leer
cada centímetro de piel,
hasta encerrarnos
como presos en un beso sin cuartel
Deseo es dejarse llevar
aunque me lleves al infierno.
Deseo es morir o matar..."
.
.
.
Le comprendía, y él a mí también: sólo un poco de calor y una voz amable. Sólo enroscar unos cuantos tornillos.
Tal vez fuera más que eso. Tal vez nunca lo sepa. Pero entendí su pena, la de aquél que vaga solo en la noche, con la oscuridad pegada a la piel. Porque era mi misma pena.
Y en sus ojos encontré... un espejo.

martes, 24 de febrero de 2009

El vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

La gent sel mirava, nena,
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.


Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

"Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat"

El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

I es tornarà
ocell per un dia,
i d'entre les cendes
podrà volar...

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia...

miércoles, 18 de febrero de 2009

Per tu, de...:

De pelatge pitiús, d'aigües dolces i salades. De caderes acollidores, per qui siga delicat.

De paraules tendres, veu un poc aflautada, de fàcil "t'estim".

De cor d'arena blanca i aigua clara, de llàgrimes també fàcils.

D'un arc de savina que es tensa, un gemec de vent entre roques i s'escuma blanca de la mar que brolla entre ses pedres de ses coves.

D'ulls negres com sa nit, amb una birleta de color mel, com sa lluna d'agost. Una mirada d'estrella, si la vols, cada nit.

D'una sinceritat d'arrels, d'una única veritat, sa que li dicta es cor. Sa que vol sa Lluna, mestra de tot allò oníric.

D'un somni, d'un filet daurat. I de trossets de somnis que vaig recollint, poc a poc, i que adornen sa meua memòria, lluny de qualsevol derrota.


No tenc cap por. He tengut molts noms. Diga'm com vulgues, viu-me com ho desitgis. Estima'm, només un poquet, i seràs una victòria més.

domingo, 15 de febrero de 2009

Sa meua oferta és:

Cremarem es llençols que tu vulguis cremar i seré sa teua musa ses nits que et vulguis inspirar. Però tengues en compte una cosa: es meus llençols són des color de sa llibertat, blaus com es cel o com la mar, ses nits que em vull estimar.

Però per tu i per tots seràn rojos i negres. Negres com ses nostres ànimes i rojes per sa sang que m'han fet plorar.

Algún dia seràn blanques, color d'hotel.

Sempre que vulguis canviaré es meus llençols però... foc.

Fum i cendres després. I seràn es meu triomf, sempre també.

martes, 10 de febrero de 2009

Dead Boy's Poem - Nightwish

"Si lees esta línea, no recuerdes la mano que la escribió,recuerda tan sólo el verso, el llanto del autor, aquel sin lágrimas,porque le he dado su fuerza y se ha transformado en mi único poder,hogar confortable, regazo de una madre, una posible inmortalidad...donde lo que he estado deseando se convierte en una emoción que nunca conocí.El dulce piano redacta mi vida"


I dreamt all my future, relieved my past and witnessed the beauty of the beast.


...

El futuro.

¿Engaño, avaricia y abuso de poderes?
Eso no es un plan. La cosa está clara, según el susodicho plan el enemigo soy yo, porque aún sé pensar. Me gusta leer, me gusta la libertad de expresión y la libertad de elección. Me gusta sentarme en una tasca grasienta y plantearme qué hago. ¿me tomo el filetón o la ración de chuletas con patatas fritas del día? Quiero un alto colesterol, quiero comer jamón y mantequilla, quiero fumarme un havano gigante en la sección de no fumadores, quiero correr desnudo por la calle con el cuerpo untado con gelatina verde leyendo la revista Play Boy.
¿Por qué? Por que a lo mejor, de pronto me entran ganas de hacerlo, vale?
He visto el futuro y es una virgen de 47 años con un pijama color beige que se toma un batido de pera mientras canta ''¡Soy una salchicha Óscar Mayer!''
Si vives arriba vives en un convento. Haces lo que quieren, como quieren y cuando quieren. La alternativa es bajar aquí y tal vez morir de hambre.

"Demolition man"
Hay que dejar el camino social alquitranado, porque en él se nos queda
pegada la pezuña. Hay que volar, libre, al son y al viento...

sábado, 7 de febrero de 2009

Le ví.


Sentado al borde de un átomo le vi. Un halo de soledad le rodeaba, pero sus ojos atravesaban la densa niebla y se posaban allà a lo lejos, en unos largos y finos hilos de humo, las cenizas del pasado, la volatilidad del presente, el humo...


Estaba esperandote, temía que no vendrías - me dijo- te he echado de menos. Te he querido, en mi soledad. Siempre he estado allí, viendo como tus ojos se llenaban de felicidad, viendo como tu vida funcionaba, cómo era tu dicha! Tuve miedo de acercarme, tuve miedo de dolerte, temí que no querrías compartir tus colores conmigo.


Me dolió no haber visto, hasta ahora, ese dolor, pero ahora el gris se hacía mas intenso, y volvieron a mis ojos sus colores. Y entendí. Entendí al que anda solo, de noche, porque le duele la vida, porque le hiere el vacío entre átomo y átomo, dónde le encontré.


Sueña, sueña y sueña con ser, de tu mejor tesoro el guardián...


(F)


viernes, 6 de febrero de 2009

Finalitzats els exàmens...

¿Ranas? Qué nombre tan raro! Yo lo llamaria sascusuises!

i tot lu que comporta...

jueves, 5 de febrero de 2009

En resum.

- Perdona, busques alguna cosa?

- Si, fa temps que busc a sa bona persona que hi ha dins tu.

- No t'esforcis, no hi ha set mai.

miércoles, 4 de febrero de 2009

Matinada, 4 de febrer

Seràn prop de les 6 des matí i encara no he dormit. No queda cera per més veles. Ja no hi ha cap al·loteta davall aquell arbre.

Es sent una música.

Sol, vent, y escuma de mar. I una brisa suau que m'acarícia ses galtes mentres em transporta lluny d'questa València de lates de Steinburg, matalassos i sacs de dormir a Sa Balava i d'hipocresies.

Pronte veig Es Vedrà i Sa Caleta. Un poc més amunt Aigües Blanques i as final d'Es Amunts es veu sa Talaia, plena de taquetes de calç amb teules rojesentre immenses taques de verd pitiús.

Com a joies, floquets de cotó que anuncien es fruit secany de s'estiu, en tendres floretes rosades.

Pronte febrer queda lluny. S'arena de sa platja de Sa Cala em rellisca entre es dits des peus. Alçant sa mirada puc veure aquell cel preciós des 10 d'agost, ple de llàgrimes de Sant Llorenç, que tants de somnis m'han ofert.

Octubre ja està aquí, d'Orioles calrregades de figues. I també ses primeres gotetes que veuràn ses teules de sa meua finestra. Eivissa ja s'ha encarregat de tornar-me a enmalaltir pes meu aniversari, com acostuma a fer cada any.

Un llençolet blau i una immensa flassada blanca m'escalfen.

Són aquestos es moments que més m'estim.

Si mires dins es meus ulls, gravada a foc, hi veuràs Eivissa.

S'absència d'ella és subtil però hi ha vegades que es fa intensa i dolorosa com vidres dins ses venes, em seca es llavis.


Mi almohada aún llora tu ausencia
porque te tiene tan lejos
que invoco tu nombre
y aúllo a la Luna:

"Soy la immundicia,
el que solo te llena,
soy el que soy, tu Principe,
el de la Dulce Pena"

Aquesta per es pocs Eivissencs que som a València. A en Jesus, que fa molt que viu aquesta absència, més que jo, i a un poeta Eivissenc que també està lluny de sa seua terra. I a sa meua gent d'allí, que sempre m'hi esperau. Grasis.


lunes, 2 de febrero de 2009

La Serpiente

Cuando habláis os oigo decir "¿Por qué?", siempre "¿Por qué?"

Veis las cosas y decís "¿Por qué?"

...

Pero yo sueño cosas que nunca existieron y digo:





¿Por qué no?

...