martes, 24 de febrero de 2009

El vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

La gent sel mirava, nena,
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.


Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

"Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat"

El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

I es tornarà
ocell per un dia,
i d'entre les cendes
podrà volar...

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia...

1 comentario:

  1. Una cançò preciosa de Sangtraït. He volgut posar un enllaç perque sentísseu sa cançò, però veig que no m'ha sortit bé. Aquí en va un:

    http://www.goear.com/listen.php?v=efc8e6e


    1kiss

    ResponderEliminar