" Reina del Champán en un piso barato,
Princesa de la seda en la boutique del desencanto.
Arrendaste tu inocencia, hiciste un mal trato.
Arrendaste tu inocencia, hiciste un mal trato.
Y la Luna llora tu estrella y... ¡duele tanto! "
Si heu entrat aquí bé és que em coneixeu o bé és que sou curiosos i nau visitant blogs per conèixer tots es deliris de grandesa de persones que necessiten plorar paraules per fer-se entendre. Bé pensareu que estic loca (cosa prou probable, vist lu vist) o bé que conec una part de lu que és sa vida que us pot servir. Siga com siga, benvenguts as Kaos, as Kaos d'una ànima lliure d'ales negres. Deliciosament delicandent...
"Accesos de ebriedad luego de beber agua de un pozo"
Ray Bradbury
Però les llàgrimes que la Lluna plora, de vegades, cauen amb trossets d'estrela entre els boscos i fan brotar vinyes fortes i de fruïts sabrosos... Fruits sabrosos com eixos dos de la foto, que m'encantaria mossegar i tastar. Nyam!
ResponderEliminarGrasis pes comentari. Tens molta raó, cada colp, cada entrebanc mus fa crèixer però... ¿sempre val es preu que se mus fa pagar?
ResponderEliminarGasis per tot.
Per cert, de m'ha passat posar que és un fragment d'un poema d'en Txus (per no variar...): "mujer de ingle inquieta"
ResponderEliminarSí que ho val. Perquè darrere no hi ha res a què tornar, i davant estàs tu per trobar-te, cada vegada més forta, si tens valor per a alçar-te i estendre la mà cap endavant per a prendre a Kairós pel monyo. I perquè sovint la raó dels sacrificis és probar, mostrar i afirmar la força de qui els fa: ¿de què li val a Hieron de Siracusa sacrificar cent bous en hecatombe al seu immens altar helenístic picat en més de seixanta metres d'un bloc de pedra viva? No hi ha déus al cel que arrepleguen el fum del sacrifici. Però POT FER-HO. I HO FA. I tu també pots.
ResponderEliminarcrec que tenim més d'un cafè per fer junts...
ResponderEliminarGrasis de nou