martes, 5 de mayo de 2009



" Reina del Champán en un piso barato,
Princesa de la seda en la boutique del desencanto.
Arrendaste tu inocencia, hiciste un mal trato.
Y la Luna llora tu estrella y... ¡duele tanto! "

5 comentarios:

  1. Però les llàgrimes que la Lluna plora, de vegades, cauen amb trossets d'estrela entre els boscos i fan brotar vinyes fortes i de fruïts sabrosos... Fruits sabrosos com eixos dos de la foto, que m'encantaria mossegar i tastar. Nyam!

    ResponderEliminar
  2. Grasis pes comentari. Tens molta raó, cada colp, cada entrebanc mus fa crèixer però... ¿sempre val es preu que se mus fa pagar?

    Gasis per tot.

    ResponderEliminar
  3. Per cert, de m'ha passat posar que és un fragment d'un poema d'en Txus (per no variar...): "mujer de ingle inquieta"

    ResponderEliminar
  4. Sí que ho val. Perquè darrere no hi ha res a què tornar, i davant estàs tu per trobar-te, cada vegada més forta, si tens valor per a alçar-te i estendre la mà cap endavant per a prendre a Kairós pel monyo. I perquè sovint la raó dels sacrificis és probar, mostrar i afirmar la força de qui els fa: ¿de què li val a Hieron de Siracusa sacrificar cent bous en hecatombe al seu immens altar helenístic picat en més de seixanta metres d'un bloc de pedra viva? No hi ha déus al cel que arrepleguen el fum del sacrifici. Però POT FER-HO. I HO FA. I tu també pots.

    ResponderEliminar
  5. crec que tenim més d'un cafè per fer junts...

    Grasis de nou

    ResponderEliminar