jueves, 28 de mayo de 2009

Santa Maria d'Eivissa




Verge bruna d'aquest cim
tavellat de grills de roca:
de temps enllà que us estim,
que així als eivissencs pertoca.


¿Qui s'oblida de sa mare,
ni dels indrets casolans?
Fe i llengua ens diuen encara
que som néts de catalans.


Vós els dàreu bona via,
i els nostres conqueridors
feren de Santa Maria
amor dels nostres amors.


[...]





Isidor Macabich, 1956.

13 comentarios:

  1. Vaja! m'agrada el poema, i també la fotografia, molt bonica. Història i sentiment junts... per cert, coses que són una cobertura subtil per al genocidi que va formar l'arrel dels nostres Països, el que va ser la conquesta de Yabiza i Mayurqa i del Sharq Al-Andalus per Jaume I. Que venia a ser una espècie de Milosevic del segle XIII (això s'hauria de tindre en compte a l'hora de crear associacions progres com el "Bloc de Progrés Jaume I"; tampoc és el súmmum de la progresia esquerrana un monarca feudal que anava per ahi fent netejes ètniques). Un petonàs molt fort, amb sabor a sobrassada!

    ResponderEliminar
  2. Mare de Déu! Jo que m'acab d'aixecar... xD Ja em tens embuiada per tot es dia.

    Saps que jo, he arrimbat a un punt en que no m'acab de creure mai del tot a ningú i, tot i que pens que en gran part estàs en lu cert, ja que s'han mitificat massa coses per sostindre certes idees, no et diré que tens tota sa raó. Simplement perquè a s'hora de fer política ningú la té mai tota. I em cabretja molt una cosa, aquesta seguretat de sa majoria de militants o representants des partits de que estàn en possesió de sa veritat. (no és pes teu comentari, però és algu que em passa cada pocs dies i em fa enfadar)

    I per això aquest poema. Perque sa meua identitat no va més enllà de sa meua terra, que és Eivissa. I perquè jo, a diferència d'alguns, no necessit una bandera per saber per què he de lluitar. Sé qui som i d'on venc, no tenc por de dir que es meus avantpassats eren catalans, perquè ho eren, però tampoc vaig a dir que per això abans m'he d'ajuntar amb uns que amb altres. Simplement, a qui cuidi més de sa meua illeta, i com que ningú fa conte de fer-ho...

    Per cert... un bes amb gust a sobrassada... quin mal cosa se m'ha quedat! xD Prefereixc xocolata, o melicotons... no sé, han de ser dolcets! :) O... Fondue de fruites! Un dia ho hem de provar.

    Esper que pes continent tot vagi bé! Mil besos... multifrutas! xD

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. Hola nimfeta afruitada! em pareix que potser no ens hem entés massa bé... no? perquè el que simplement volia fer era criticar les mitificacions i les "veritats històriques", de les que com bé dius, ningú és posseidor, per molt que alguns s'ho creguen. Tampoc per dir "Països" faig necessàriament referència a determinats projectes polítics i nacional-identitaris. Els plurals són plurals, els singulars són singulars i plurals i singulars es combinen amb multiplicitat. Al final pareix que alguns han aconseguit que per emprar paraules concretes de la nostra llengua ens hagem d'estrenyir, tancar el cul i posar-nos firmes. Un petonás fruital de bresquilla seca i dolçeta (com les que tinc intenció que ens menjem amb un oporto en la reunió que estem preparant...)

    ResponderEliminar
  5. tranquil que t'havia entés... no t'ho prenguis com un atac ni molt menus, pens que amb es teu comentari tenies tota sa raó del món. Ho deia pes tema des partits... en fi, disculpa'm.

    I si, per desgràcia, hi ha massa prejudicis amb això de sa llengua... U.U i lu trist, és que són culpa de tots.

    En fi, un bes i ja concretarem això de sa... ''reunió''


    ;)

    ResponderEliminar
  6. Ai xica, no cal que et disculpes! i evidentment, tens raó, amb els partits. Per cert, sobre la llengua, acabe de veure a www.publico.es que a Palma han eixit al carrer tot el fatxerio amb la Rosa Díez per a manifestar-se contra la recuperació del català. Que fort, els ultres nacionalistes espanyols fent-se les víctimes (malgrat que de vegades actituds cerrils per l'altra part generen rebuig i se ho posen a ou). En fi, em vaig a callar. No he fet el blog per a parlar de política, encara que saps que m'encanta, i de tant en tant soltaré alguna. Però d'això preferisc parlar sense la màscara del Faune.

    ResponderEliminar
  7. Ah, se m'oblidaba, un beset.... de llengua!

    ResponderEliminar
  8. Ai... lu que passa és que tots duen una tonteria! A més, aquí a ses illes està clar que, com per tot, és sa dreta sa que dóna pes sac amb es tema des català, però sa gent els hi fa cas simplement per sa mala política lingüística que duen es que diuen protegir sa llengua. De fet, ahir vaig llegir as Diari d'Eivissa que PSOE-ExC (coalició d'esquerres que governa a Eivissa) han aprovat una mesura segons sa qual es vol obligar as presos a aprendre es català, ja que això reduirà sa delinqüència en un no sé quants per cent. En fi, coses. Al menus són originals.

    Jo lu únic que vúll és cuidar de lu meu, i lu únic que fan és posar-m'hi entebancs.

    Res, ja en seguirem parlant en veure-mus.
    Un besuuuuu!

    ResponderEliminar
  9. Eiii!

    Un nouvengut!

    Jo sí que ho som. Tu d'on surts?

    ResponderEliminar
  10. Cony, si vaig veure es teu blog fa poc. Jo som de Sa cala i per lu que record tu de per Sant Josep, no? Igual mus coneixem...

    ResponderEliminar
  11. Ep, és sa primer vegada que entr aqui però promet tornar-hi a passar, es poema aqueix és meravellós, com tota s'obra des nostre Isidoret ^^

    Salut i encantat.

    ResponderEliminar
  12. Ei, grasis per passar per aquí. M'agradaria sebre qui sou.

    En fi, tenc un altre blog, hi escric més sovent:
    www.delicadencia.blogspot.com

    Encantadíssima!
    1kiss!

    ResponderEliminar