Cremarem es llençols que tu vulguis cremar i seré sa teua musa ses nits que et vulguis inspirar. Però tengues en compte una cosa: es meus llençols són des color de sa llibertat, blaus com es cel o com la mar, ses nits que em vull estimar.
Però per tu i per tots seràn rojos i negres. Negres com ses nostres ànimes i rojes per sa sang que m'han fet plorar.
Algún dia seràn blanques, color d'hotel.
Sempre que vulguis canviaré es meus llençols però... foc.
Fum i cendres després. I seràn es meu triomf, sempre també.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
holes!
ResponderEliminarm'ha agradat moltisim!! si,si!
blanc color d'hotel! genial!
besets perla!
aiiiiii cariñu!!
ResponderEliminarEs que s'adorm no pilla peix. I si en pilla, no és de més!
jeje
1kiss!
Sa teua oferta és molt generosa, musa de Ses Illes... un humil sàtir dels boscos de la Calderona l'accepta de bon grau, per poder-te oferir tants triomfs com vulgues, perfumats amb el fum de mil sacrificis a l'altar de Dionisos. De vegades la vida somriu amb alegria ferotge, convidant-nos a ballar... hui als boscos s'escolten címbals i tambors...
ResponderEliminarM'agrada fer de sa meua vida un Aquelarre... i compartir-lo.
ResponderEliminar1kiss.
Per cert, ja m'estic esmolant ses dents...